Barcelona Retro
Guia d'arquitectura moderna i d'arts aplicades a Barcelona (1954-1980)

Un libro de Òscar Dalmau

Disponible

14,90 €
Novedad

“Tot i que la història m’ha portat a guanyar-me la vida treballant en programes d’humor a la ràdio i a la televisió, sempre he pensat que la meva vocació frustrada és la d’arquitecte.”

Així ens explica l’Òscar Dalmau, el conegut presentador televisiu, la passió que l’ha dut a fotografiar milers de fragments de l’arquitectura i les arts aplicades de la Barcelona de les dècades de 1950, 1960 i 1970. Aquesta guia recorre la ciutat comtal a través de l’artquitectura retro que Dalmau ha immortalitzat amb la seva càmera. Des d’arquitectes com Antoni Bonet Castellana, Josep Lluís Sert, José Antonio Coderch o Ricardo Bofill fins a ceramistes i escultors com Antoni Cumella, Eduald Serra o Josep Maria Subirachs, per aquestes pàgines desfilen els edificis, les escultures, els esgrafiats, els murals ceràmics i un llegat inabastable de creadors, alguns coneguts, d’altres no tant, que van marcar tota una época.

Descripción técnica del libro:

16,3 x 15 cm
152 páginas
Catalán, Inglés
ISBN/EAN: 9788425230950
Rústica
2019

Descripción
Descripción

Detalles

“Tot i que la història m’ha portat a guanyar-me la vida treballant en programes d’humor a la ràdio i a la televisió, sempre he pensat que la meva vocació frustrada és la d’arquitecte.”

Així ens explica l’Òscar Dalmau, el conegut presentador televisiu, la passió que l’ha dut a fotografiar milers de fragments de l’arquitectura i les arts aplicades de la Barcelona de les dècades de 1950, 1960 i 1970. Aquesta guia recorre la ciutat comtal a través de l’artquitectura retro que Dalmau ha immortalitzat amb la seva càmera. Des d’arquitectes com Antoni Bonet Castellana, Josep Lluís Sert, José Antonio Coderch o Ricardo Bofill fins a ceramistes i escultors com Antoni Cumella, Eduald Serra o Josep Maria Subirachs, per aquestes pàgines desfilen els edificis, les escultures, els esgrafiats, els murals ceràmics i un llegat inabastable de creadors, alguns coneguts, d’altres no tant, que van marcar tota una época.

Òscar Dalmau saltó a la fama mediática con el popular concurso cultural de televisión El gran dictat y con el magazine radiofónico La competencia. Formado como periodista, ha trabajado como guionista, locutor y presentador de radio y televisión, y hoy es considerado uno de los humoristas más populares del panorama audiovisual catalana. / Òscar Dalmau va saltar a la fama mediàtica amb el popular concurs cultural de televisió El gran dictat i amb el magazine radiofònic La competència. Format com a periodista, ha treballat com a guionista, locutor i presentador de ràdio i televisió, i avui és considerat un dels humoristes més populars del panorama audiovisual català.

Índice de contenidos
Índice de contenidos

Índex

RUTA 01: Ciutat Vella
RUTA 02: Tres Torres, Bonanova, el Putxet, Sant Gervasi 
RUTA 03: Les Corts
RUTA 04: Les Corts, Sant Gervasi—Galvany
RUTA 05: Sant Gervasi—Galvany, la Dreta de l’Eixample
RUTA 06: La Dreta de l’Eixample, Fort Pienc, Navas
RUTA 07: Llars Mundet 
RUTA 08: Montjuïc 
RUTA 09: L’Esquerra de l’Eixample, Sants, Rodalies

Lee un fragmento
Lee un fragmento

Arquitectura i arts aplicades a Barcelona de la dècada del 1950 a la del 1970

Tot i que la història m’ha portat a guanyar-me la vida treballant en programes d’humor a la ràdio i a la televisió, sempre he pensat que la meva vocació frustrada és la d’arquitecte. Però no un arquitecte qualsevol, no. Posats a imaginar impossibles, m’hagués agradat treballar alhora als despatxos d’Antoni de Moragas i Gallissà, Antoni Bonet Castellana, Josep Lluís Sert, José Antonio Coderch, Francisco Juan Barba Corsini, Xavier Busquets, Josep Pratmarsó, Francesc Mitjans, Manuel Baldrich, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas, Ricardo Bofill... i, en definitiva, de tots aquells que han contribuït amb les seves obres a fer gran la ciutat de Barcelona durant les dècades del 1950, 1960 i 1970. Obres arquitectòniques i, especialment, artquitectòniques, aquelles en què l’arquitectura ha comptat amb altres disciplines artístiques per afegir un plus a les construccions. I aquest llibre recull alguns exemples d’aquests edificis moderns aixecats a Barcelona que contenen una notable obra artística. Per això, a banda de l’arquitectura, també m’hagués encantat guanyar-me la vida treballant la ceràmica com Antoni Cumella, Jordi Aguadé o Josep Llorens i Artigas, el mosaic com Pau Macià i Pons o Armand Olivé Milián, els vitralls com Joan Vila-Grau o Llucià Navarro, i l’escultura com Eudald Serra o Josep Maria Subirachs.

Tots ells, i molts més, formen part d’aquest llibre perquè també formen part de Barcelona, la ciutat que passejo i visc.

Aquest llibre abasta un període arquitectònic que em fascina per la seva capacitat de renovació i innovació, i pel diàleg constant entre arquitectura i art, més enllà del modernisme. Perquè, tot i que sembli mentida, més enllà del modernisme, també hi ha vida interessant. Cadascun dels llocs d’interès marcats en aquesta guia us obrirà la porta a una altra era. Són indrets, exteriors i interiors, que els seus propietaris van decidir no (re)tocar. O (re)tocar-los poc. Romanen, doncs, en bona part inalterables al pas del temps. I mirant-los avui en dia, tot i ser concebuts fa mig segle, la majoria continuen sent llocs moderns i interessants.

Aquest llibre neix de @philmusical, el meu alter ego a Instagram. En aquesta xarxa social, porto anys recopilant tot allò antic però modern que em sembla bell, i ho etiqueto i ressenyo. En un principi vaig començar fent-ho per a consum propi, per tenir-ho tot fotografiat i, si en trobo la informació, documentat, en un lloc en línia on consultar-ho quan ho necessités. Però amb el pas del temps vaig comprovar que hi ha molta gent interessada en aquest material, que n’agraeix constantment la descoberta. A hores d’ara tinc 60.000 seguidors. Entre ells, he descobert amb un cert rubor, hi ha diverses persones de l’Editorial Gustavo Gili, un referent pel que fa a edició de llibres d’arquitectura i disseny, que em van suggerir la idea de transformar alguns dels continguts en una guia per (re)descobrir una cara menys coneguda de Barcelona.

A les pàgines que teniu entre mans hi ha una cinquantena de fitxes que recopilen una bona mostra d’aquests punts d’interès disseminats per la ciutat. Entre ells hi ha referents arquitectònics, alguns reconeguts internacionalment, i altres edificis més discrets que val la pena destacar per la seva simbiosi amb algunes de les arts aplicades: des dels murals ceràmics, passant pels frescos pictòrics, escultures, vitralls o fotografia.

Aquí se subratllen algunes construccions pels acabats exteriors de la façana. Altres destaquen pel disseny dels seus interiors en una època en què encara no s’havia inventat l’ofici de “dissenyador d’interiors”. És el cas d’espais públics, com res- taurants, bars de copes, instal·lacions esportives o museus, i d’espais semipúblics (o semiprivats, segons com es miri): els vestíbuls. Són zones on es difumina la frontera que separa l’espai públic del privat, l’exterior de l’interior. Espais de trànsit a què els arquitectes, massa sovint, no hi paren prou atenció. Però, afortunadament, a Barcelona hi ha un bon grapat de vestíbuls interessants. Alguns treuen el cap entre aquests fulls. Molts d’ells disposen de tot tipus de mobiliari: sofàs, butaques, cadires, tamborets, tauletes baixes, art per ser contemplat tot i estar en una zona de pas...

Potser un dels arquitectes més complets i admirats a l’hora de projectar les entrades dels seus edificis és Antoni de Moragas i Gallissà: un home primmirat que cuidava fins el detall més ínfim. Aquest tarannà és perfectament constatable a un edifici que té un dels vestíbuls més espectaculars de Barcelona: el de Via Augusta, 128-132. Moragas va dissenyar-hi els llums de sostre i de paret, el mobiliari de l’entrada, el mostrador del conserge, els poms de porta i, fins i tot, les diferents formes geomètriques que havien de dibuixar les rajoles a les parets dels espais comuns. En moltes de les seves obres més icòniques, ell va ser promotor, constructor i arquitecte. I també va apostar fort per incloure art als seus habitatges: potser un dels exemples més il·lustratius d’això és la Casa dels Braus, a la Gran Via, gairebé davant de l’antiga plaça de toros Monumental. Hi deixa empremta el fotògraf Francesc Català-Roca que signa les ampliacions fotogràfiques, visibles des del carrer, cobrint els sostres de tots els balcons i empaperant les parets d’un dels vestíbuls.

Durant la forquilla d’aproximadament tres dècades que recull aquesta guia, hi ha nombrosos exemples d’arquitectes que van treballar molt estretament amb artistes. A banda de l’esmentat matrimoni entre Moragas i Català-Roca, també hi trobareu Josep Maria Soteras i l’escultor Josep Maria Subirachs, Antoni Bonet Castellana i el muralista Augusto Torres, Xavier Busquets i el ceramista Antoni Cumella, Albert Danés i Llucià Navarro... i un llarg etcètera.

Menció a banda mereixeria Manuel Baldrich, un arquitecte de la Diputació de Barcelona que a finals de la dècada del 1950 va realitzar una obra on es va casar amb una munió d’artistes de tota classe de disciplines. Els fruits d’aquesta poligàmia els podeu veure a les Llars Mundet, un complex d’edificis adreçats a la caritat i beneficència cap a la gent més necessitada. Avui dia, el complex reconvertit en un campus de la Universitat de Barcelona és un museu d’art contemporani on es pot contemplar des d’escultura noucentista fins a muralisme d’abstracció geomètrica. Aquesta relació entre arquitecte i artista, però, no sempre era possible en aquella època. Si a Barcelona en trobem magnífics exemples és gràcies a promotors sensibles. I aquí és on cal apuntar un altre nom propi: el de Lluís Marsà i Abad, fundador de La Llave de Oro, una de les constructores més importants de la ciutat. Marsà va ser un amant aferrissat de les avantguardes, i a les seves promocions sempre reservava una partida econòmica per invertir en art contemporani capaç d’embellir façanes i vestíbuls dels edificis que construïa. Així va aconseguir instal·lar a les seves construccions tota mena d’expressions artístiques: pintures, escultures, frescos, esgrafiats, murals ceràmics, fotografies, tapissos... A l’hora de vendre els pisos d’una promoció, Marsà sempre va tenir ben clar que el vestíbul dels seus edificis era la millor targeta de presentació de cara als possibles compradors. Una entrada amb tots els detalls cuidats i amb l’obra d’algun artista modern donava a la finca un valor afegit, un plus de distinció i categoria, i millorava la qualitat de vida dels veïns.

Tots aquests diàlegs van permetre engendrar autèntiques joies repartides per tot Barcelona. A les pàgines següents en trobareu algunes. Per facilitar-vos la feina a l’hora de recórrer la ciutat, hem distribuït els llocs d’interès en nou rutes seguint el criteri de proximitat. A l’inici de cadascuna s’inclou un mapa amb les obres referenciades. Cada fitxa conté l’adreça i la parada de transport públic més propera. Us desitjo que tingueu un magnífic viatge pel passat més modern de Barcelona.

Òscar Dalmau, abril del 2019

Copyright del texto: sus autores
Copyright de la edición: Editorial Gustavo Gili SL

En nuestro blog
En nuestro blog

Opiniones

DANOS TU OPINIÓN

Escribir Tu Propia Revisión

Estás revisando: Barcelona Retro

¿Cómo valoras este producto? *